dimarts, d’octubre 04, 2016

NIU D'ALIGA I LES FONTS DEL RIU GLORIETA


Organitzar: Iolanda 619.72 34 16

Data : Diumenge 9 d'octubre 2016

Hora/ Lloc:  9h. / parking Decathlon

Material necesari : roba i calçat comode, pic-nic,  possibilitat de  banyar-se .

És una excursió senzilla, adecuada per fer-la amb nens. Total 11 km i uns 300 m. desnivell . Aproximadament 5 h.

Si només arriben al Niu d'Àliga son uns 8 km i 100 m. 



Sortirem de l'Ermita del Remei o de Mas Farés ( aparcament val 5 €/dia), mirarem de sortir de l'Ermita ja que només son 10 mim. més de caminata i no és paga. 

El  Niu de l'Aliga es una de les basses del riu Glorieta en el seu camí desde el naixement aprop de Montral fins a Alcover.
Aquesta part de riu es fantàstica i l'excursió de l'Ermita del Remei fins a Montral es recomanable.


dilluns, de juny 20, 2016

VILANOVA DE PRADES

DIES : 24,25 i 26 de juny del 2016

Interessats trucar : Iolanda 619.723416 

Allotjament : Camping Vilanova de Prades



Sortides : 
La intensió és divendres a la tarda fer una mica d'escalada deportiva en algún sector que hi ha prop del camping. El dissabte sobre les 11h.  farem una sortida pels voltants, no serà gaire difícil, la farem apta per tots i el diumenge depenent del temps podrem tornar a escalar amb algún sector dels que hi ha aprop Siurana, Mussara...... i fer alguna remulladeta en alguna tolla per finalitza.  

Es possible només venir un dia, només ens ho has de fer saber.

dissabte, de maig 07, 2016

SORTIDA EL 29 DE MAIG


AVENCS DE LA FEBRÓ LA MUSSARA


Organitzar:  Iolanda 619.723416
Hora de sortida: 9 h parking del decathlon

Dificultat: mitja (pel tram final dins de l'avenc)
Edad recomanada : a partir de 5 anys
Distancia: 4,5 km
Durada : 2 hores
Desnivell : 80 mts.

Accessibilitat: El primer tram passa per pistes i zones boscoses i l'últim tram és més complicat ja que s'ha de grimpar.

Recomanacions:  estar federats, frontals, cascs (no obligatori)  i roba per embrutar, pensar que a la zona de l'avenc corre molt d'aire, portar roba per abrigar., calçat comode, dinar tipus pic-nic, aigua.

Itinerari: Cruïlla a la Mussara (963 m.) - Pla de l'Agustenc (990 m.) - Avencs de la Febró (977m.)

. Els avencs son unes esquerdes, ni ha tres, només es pot visitar una, de uns 300 mts. de llargada, 30 mts. de fondaria i uns 4 mts alçada i amb una cova per visitar.

Inici de la ruta entre el km. 21 i 22 de la T704 entre Vilaplana i  Prades, just a l'alçada de la cruïlla cap al poble abandonat de la Mussara, trobarem a la dreta (si venim de Vilaplana) una clariana des d'on surt la pista de la terra on podrem aparcar el cotxe. Hem d'agafar la pista seguint les marques blanques i grogues (PR), als 5 mim trobarem una petita bassa continuar recte, cada vegada el sender és més estret i s'endisa al bosc, als 10 mim. ens creuem amb la pista ampla.
Ara hem de gira a l'esquerra i seguir les marques blanques i vermelles GR7.
Arribar a una cruïlla seguiremt recte, als 10 mim. desdoblament de senders, arribarem a una cruïlla gran de camins. Girarem a la dreta seguint PR-C87 cap a la Febró.
A la 1era bifurcació camí de la dreta, seguint marques grogues i blanques arribarem a una clariana amb bifurcacions de camins continuar recte cap a la dreta, trobarem pedar plana al terra amb marques grogues i blanques continuar camí dreta fins al cingle. 30 mim..
Per accedir a l'avenc, girar a la dreta seguint PR. i a uns 10 ms de la bifurcació trobareu petit sender a l'esquerra que vorejar l'avenc (2m), camí  tornar a ser boscós que s'endinsa cap a l'esquerra. 
Per baixar a la cova(ubicada a l'esquerra) passar a poc a poc i baixant les roques. 
Hi ha un recorregut marcat amb punts fluorescent per descobrir la cova pels més experts.
Tornar pel mateix camí.




dimarts, d’abril 12, 2016


COVACHOS DE LECINA


Data: Diumenge 17 d'abril 

Organitzen : Joan e Iolanda   619 72 34 16
Sortida: parking decathlon 8:30 h.
Dificultat: Fàcil
Temps: 2:30 h. aprox.



El Canó del Riu Vero ha guardat durant mil·lennis un dels seus majors tresors, un excepcional conjunt de cavitats amb art rupestre prehistòric, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Gràcies a aquesta ruta anem a visitar els abrics de Barfaluy, en els quals es conserven nombroses pintures de l'Estil Esquemàtic, obra dels pobles agroramaders del Neolític i inici de l'Edat dels Metalls.

La ruta comença al aparcament de Lecina situat a l'entrada de la localitat. Diversos panells informatius ens recorden que aquest sector de la Comarca de Sobrarbe compta amb un patrimoni natural i cultural excel·lent.
Ascendim per la carretera fins arriba a la plaça del poble.
Lecina conserva un casc urbà harmoniós i organitzat al voltant d'un carrer principal i la seva plaça.
Compta amb un notable conjunt d'edificacions representatives de l'arquitectura popular de la zona, sent la pedra i la teula àrab els materials més utilitzats. També resulta de gran interès l'elevat nombre de cases blasonades i diversos elements etnogràfics, com les grans xemeneies, la ferreria o el "cobert". 

A la plaça es troba l'oficina d'informació i espai expositiu "Antonio Peñart", que es pot visitar durant els períodes de vacances. 
a la part sud hi ha una taula informativa sobre la ruta que realitzarem.

Hem de prendre carrer situat al costat d'aquest panell.
Després d'envoltar les últimes cases del poble, deixem a la nostra esquerra la Font de Pocino . Uns metres més endavant arribem a l'inici de la senda que ens portarà als abrics de Barfaluy.
Al llarg de tot l'itinerari trobarem un gran nombre de senyals verticals.
El sender inicia un suau descens entre llargs murs de pedra, construïts sense cap tipus d'argamassa. Aquesta arquitectura, cridada de "pedra seca", és un dels elements més característics i excel·lents de Lecina i Betorz.
Després de 5 minuts des de l'inici, arribem a la Font de Fuendiós. Val la pena visitar aquest pou-font i baixar per les escales fins arribar al nivell de l'aigua. No resulta difícil imaginar l'immens valor que van adquirir les deus durant mil·lennis. Ja a la Prehistòria, els grups humans van haver de proveir-se d'aigua, el que va propiciar la creació dels primers assentaments permanents.
Horts i petits oliveres, avui abandonats, ens acompanyen mentre continua el descens. En arribar a un nou desviament, on s'indica la Ermita de Sant Martí , hem de prendre el camí de la dreta cap Barfaluy.
A partir d'aquí els antics camps de conreu desapareixen i passa a dominar l'arbre mediterrani per excel·lència, l'alzina o carrasca. L'extens bosc que travessem es coneix a la zona com Selva de Lecina.
Després d'un suau ascens arribem a un collet (10 minuts des de l'inici) on la senda travessa un camí que hem d'ignorar.
Des d'aquí, i cap al nord, podem veure una nova panoràmica de Lecina i part del Pirineu al fons, amb pics com Cotiella, les Maladetes o el Turbón.
El sender baixa fins al llit del barranc Basénder , on un senyal ens indica que hem de continuar per la dreta.
El tram de sender que queda per recórrer segueix travessant el fosc carrascar. La solitud, la calma i el silenci ens acompanyen.
També la roca calcària és protagonista a cada pas, ja que encara que costi de creure, estem caminant sobre el fons d'un vell mar que va cobrir bona part de Sobrarbe fa 45 milions d'anys.
És constant la presència de grans acumulacions de roca molt fracturades, a causa del efecte de falca que produeix l'aigua en congelar quan aquesta ha penetrat en les fissures.
Aquest fenomen es va donar amb gran intensitat durant la fase final de l'última glaciació.
La Selva de Lecina també guarda el record d'un ofici tradicional ja desaparegut, l'obtenció de carbó vegetal mitjançant l'ús de carboneres. A l'interior del carrascar es creaven esplanades, necessàries per amuntegar els troncs de llenya dels que s'obtenia el carbó. Crida l'atenció el color vermellós del sòl, fruit de l'acció persistent del foc de les carboneres.
Per conèixer més detalls de l'ofici, juntament d'aquestes esplanades trobem un panell interpretatiu.
Després de 45 minuts de camí, i per sorpresa, es descobreix davant nostre un grandiós paisatge.Per fi hem arribat als farallons rocosos del Barranc de la Xoca , principal afluent del riu Vero.
Tan sols ens queda recórrer els últims metres de sender, i descendir per unes escales metàl·liques per arribar al nostre destí, els abrics de Barfaluy . El conjunt està format per tres petites cavitats alineades que miren al mig dia.
Totes elles conserven nombroses figures d'animals, éssers humans i signes pertanyents a l'estil conegut com Art Esquemàtic (5000-1500 aC).


A més de l'enorme valor arqueològic que posseeix el conjunt pictòric, declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial , també destaca el valor etnològic del lloc.

Fins a mitjan segle XX aquests abrics es van utilitzar com abellars per a l'obtenció de mel.
Per això, en Barfaluy encara es conserven alguns ruscs tradicionals o "arnes" elaborades amb canya.
Ja en la prehistòria van saber aprofitar aquest menjar, tal com testimonien les pintures de l'abric de Arpan (Art Llevantí, 6000-4000 aC) localitzat en un barranc proper i al qual es pot accedir gràcies a les visites guiades que ofereix el Parc Cultural del Riu Vero.
Després de gaudir d'aquestes pintures i d'un magnífic paisatge, tan sols ens queda tornar pel mateix camí fins Lecina. Un cop al poble, no podem deixar de passejar pels seus carrers i visitar un dels arbres més bells i longeus d'Aragó, la Carrasca de Lecina , seguint la senyalització vertical des de la plaça.
Aquesta alzina mil·lenària ha jugat un paper important en l'imaginari col·lectiu de la gent del país, protagonitzant llegendes i tradicions. Al seu recer es van segellar pactes entre ajuntaments, acords judicials i casaments. Actualment gaudeix d'una excel·lent salut i segueix produint glans de gran qualitat i amb sabor dolç, per la qual cosa també se la coneix com "La Castanyera".
Una llegenda local compte que les bruixes del lloc solien reunir-se en un gran carrascar.
En certa ocasió, la carrasca més jove es va enfrontar a la resta, ja que no volia servir d'aixopluc al grup de bruixes. Tant obstinació va posar el petit arbre que va aconseguir que les bruixes abandonessin el lloc. Però abans, van voler concedir un desig a la resta de carrasques. Unes van demanar que les seves fulles es convertissin en or i altres en vidre.
L'últim grup va voler que les seves fulles desprenguessin un deliciós perfum. Però aquella il·lusió va durar molt poc, ja que aviat va bufar un vent fort que va fer miques les fulles de vidre, un grup de lladres va arrencar les valuoses fulles d'or i els ramats d'ovelles van devorar les apetitoses fulles perfumades.
Totes les carrasques van morir, excepte una, la més jove de totes elles, ja que va voler seguir sent tal com era. La petita carrasca va arribar a convertir-se en el majestuós arbre que avui podem contemplar i admirar.

dijous, de març 10, 2016

VALL DE BAZTÁN (NAVARRA)


Organitza: Iolanda . Confirmar : 619.72 34 16
Sortida : del 25 al 28 de març.
Dormir :  Camping Baztan                   
                Ctra. Francia s/n
                31714 - Erratzu.


La Vall de Baztan està situada al nord de Navarra, on els Pirineus descendeixen cap a l'Atlàntic. Es la capçelera del riu Bidasoa, aquí anomenat Baztan; el verdor de les muntanyes i els relleus suaus són en aquesta vall senyals d'identitat. 

Hem pensat que depenent del temps que ens faci tindrem diferentes opcions. Algunes poden ser aquestes :

. Ruta 1. Sender de les coves. 
dist. 7 km.
dificultat : baixa
desnivell : 250 mts.
Ruta senyalitzada per la imatge d'un cavall blau.
Començem a la cova de Ikaburu de Urdazubi-Urdax, per un sender sense gaire desnivell fins arribà a Zugarramurdi, cova de Akelarrea, on es celebravem els famosos akelarres de bruixes de l'edat mitja i el pont de "Infernuko erreka". Desde aquí continuem fins coves de Sara, ja a França.

.Ruta 2. Ascenció Monte Saioa (1418 mts)
desnivell: 430 m.
Temps : 2 h 30 mim.
Cim molt freqüentat per la seva accesibilitat, és el cim més alt del vall, és un magnífic mirador.
Sortida desde el coll de Artesiaga 990 m. 

. Ruta 3. Cascada del Xorroxin
desnivell : 130 m.
distància: 5.6 m
dificultat : baixa
Sender circular. Sortida del poble de Erratzu.

. Ruta 4. Pic La Rhune/Larrún (900 m.).
Possibilitat de pujar amb tren fins a d'alt al cim i baixa caminant.

Tambè podrem anar a escalar, o fer turisme.
Sant Sebastià a 1 h.
Pamplona a 1 h. 
Biarritz i Sant Joan de la Luz 1 hora 
platja d'Hondarribia i Hendaia a 50 mim. 
llacs de Leurtza a 25 mim.,....






dimarts, de febrer 16, 2016

LA MORERA - GRAU DELS BARROTS - ROCA FALCONERA- GRAU DE L'AGNET - LA MORERA


Organitza:  Joan e Iolanda 619.723416

Sortida : 8:30 h. gasolinera Bordeta

Dificultat : Mitjana. El grau de Barrots i el camí fins al Balco no són aptes per gent amb vertigen.

Horari : 4 h. aprox. (5 km. i 420 mts desnivell)

Material necesari : Calçat comode, pica-pica, roba abric.

Federativa C

Clàssica excursió circular, ideal per coneixer el Montsant, una de les serralades més emblemàtiques de la provincia de Tarragona i la Falconera una de les seves parets més estétiques.
El nostre itinerari recorre boniques raconades del Montsant i permet gaudir de panoràmiques esplèndides sobre el Priorat. 
Els graus son uns passos a través de les cingleres que, tot al no tenir excessiva dificultat, cal recórrer amb compte perqué a vegades el sender és estret.

Itinerari:

Des de la Morera del Montsant (743 m.), s'agafa el corriol que va al Grau dels Barrots (PR). Va per una gran escletxa, amb graons de ferro que faciliten la pujada i desprès t'endinses en la foscor. Hem de fer una volta a l'esquerra i seguin el camí entre roques, sortim al mirador del Priorat. Seguim per un camí reforçat amb cables. Un cop a l'altiplà superior de la Serra Major anirem fins a la Roca Falconera i baixarem GR-174 pel Grau de l'Agnet fins a la Morera sense cap dificultat.



dimarts, de gener 19, 2016

SORTIDA DE RAQUETES

PLA DE BERET A MONTGARRI


Organitza: Iolanda i Joan . Confirmeu al  619.72 34 16
Sortim : A les 8 h. parking decathlon

Durada: 4 hores
Distància : 10 km i uns 250 m. desnivell
Dificultat: Baixa

Lloguer raquetes: al Cel, estació pla de Beret.
Material : roba d'hivern, botes, guants, ulleres, protecció solar, pic-nic, federativa B....

Descripció:
Sortim del Pla de Beret i anem seguint el camí marcat, primer la Cabana d'en Parrós, les Bordes de Cabau, la creu de Montgarri i Santuari, podem tornar per la pista que va per l'altra banda.