Excursió a Sant Martí de les Tombetes
Fitxa
Dificultat: Fàcil. L'única petita dificultat es troba en el pas final per accedir al poblat de Sant Martí de les Tombetes
Desnivell: Anada: + 150 m ; Tornada: - 150 m ,
Temps aproximat (anar i tornar): 3 hores
Descripció de l’entorn
La serra del Montsec està formada per una llarga carena en sentit est-oest que marca la separació entre les terres de la plana de les terres de muntanya. És també un límit biogeogràfic, amb un marcat contrast entre la solana i l’obaga i a l’edat mitjana constituí durant varis segles la frontera entre els dominis cristians i sarraïns.
Per a defensar-se en aquells temps tan reculats, les persones s’agrupaven en petites poblacions construïdes dalt de pujols que dominaven el seu entorn però, un cop conquerides de forma definitiva les terres als moros, es baixà a la plana deixant-se abandonats aquells poblats fàcils de defensar però esquerps i aspres per a viure-hi.
Avui en dia, queda ben poca cosa d’aquells poblats, però les restes que es conserven permeten traslladar-nos amb la imaginació fins aquella dura època.
La proposta d’aquesta excursió és anar a conèixer, precisament, un antic poblament de l’alta edat mitjana situat sobre un cingle damunt del Barranc del Bosc i que avui és conegut amb el suggerent topònim de Sant Martí de les Tombetes.
El mot “tombetes” és el nom popular, modern, que li és donat per l’existència d’unes tombes excavades a la roca. De fet, això és el més remarcable del que es conserva en aquest despoblat on s’hi troben, a més de nou tombes excavades a la roca, les ruïnes de l’església de Sant Martí i les restes de les antigues construccions del poblat medieval que hi hagué en aquest emplaçament força inexpugnable.
Prop de Sant Martí de les Tombetes s’hi troba la cova de Sant Miquel, que també visitarem en aquesta excursió. Aquesta cova està situada al collet del mateix nom, a 704 metres d’alçada, per on hi passa la pista de terra apta per a tota mena de vehicles que va des de Moror a Cellers.
Pel que fa a l’entorn natural on es desenvolupa l’excursió, cal dir que es duu a terme pel fons de les valls del vessant nord del Montsec, molt més boscós i humit que el vessant de la solana. La muntanya atrapa els núvols procedents del nord i la precipitació es concentra en aquest costat de la muntanya, d’altra banda molt més ombrívol per efecte de la seva orientació cap al nord.
El paisatge és predominantment verd. El relleu és costerut i abrupte, però no hi trobem les imponents cingleres del vessant sud, formades per les línies de falla d’origen tectònic de milions d’anys d’antiguitat. El fons de vall és frescal i hi dominen els conreus de cereal, olivera i ametller.
Nombrosos poblets es distribueixen al llarg del peu de la serra: Moror, Estorm, Alzina, Beniure, la Torre d’Amargós, l’Agustina, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, la Clua i Castellnou de Montsec que en el seu conjunt formen el municipi de Sant Esteve de la Sarga, poc poblat (amb només151 habitants) malgrat la seva gran extensió (92 km2).
Itinerari
S’arriba amb vehicle fins a la localitat de Moror (842 m), vila encastellada que encara avui conserva la fesomia d’una antiga fortificació integrada en els habitatges actuals.
Tot just passar el desviament de la població, es troba a l’esquerra una petita construcció, anomenada cabana de Carri, del costat de la qual surt una pista que davalla en pendent suau cap als camps.
Podem deixar els nostres vehicles aquí o bé estalviar-nos vint minuts de caminada seguint amb els cotxes i deixant-los prop del pal indicador que assenyala la bifurcació cap als Trullets - coll de la Cova de Sant Miquel i a Sant Esteve de la Sarga - Sant Martí de les Tombetes. Aquesta és l’opció que prendrem en la nostra excursió.
Des d’aquest pal indicador, comencem a caminar per la pista en sentit Sant Martí de les Tombetes i als 10 minuts trobem un trencall a l’esquerra que davalla al fons del barranc de Moror. Deixem la pista principal i seguim caminant cinc minuts més fins trobar un trencall a la dreta que va a buscar el barranc del Bosc o de Sant Esteve.
A l’altre vessant es veuen dues pistes: la de l’esquerra que puja fent marrades pel llom de la serra i la pista que va a la font de la Bessa molt menys marcada. Seguim la primera pista fins al primer revolt. Als dos minuts trobem una cruïlla amb una bifurcació a la dreta que no agafem; seguim recte i travessem el barranc saltant entre les pedres i parant compte de no mullar-nos.
Havent travessat, pugem per una pista que s’enfila en ziga-zaga entre xiprers. Continuem per aquesta pista fins a trobar als quinze minuts d’haver passat el barranc un trencall a l’esquerra del qual surt un ample sender obert expressament fa pocs anys per anar fins al despoblat de les Tombetes (1). Un bloc de pedra tanca el pas als vehicles.
(1) Descripció extreta de la Guia “Excursions pel Montsec. 28 itineraris” de Joan Ramon Segura. Editorial Cossetània (2009).
Aquest camí es va enfilant suaument i passa per alguns ponts de fusta instal·lats per a superar petits barrancs secs. Al cap d’uns quinze minuts aproximadament s’arriba a un petit coll dalt d’un contrafort de pedra. A l’esquerra es troba el nostre objectiu. Davant nostre, a l’altra banda del barranc, es veu un imponent bloc de roca, conegut amb el nom del Castellot, on també hi hagué assentaments humans en l’antiguitat.
L’únic accés al despoblat de Sant Martí, situat a 765 metres d’alçada, és per la carena a la qual hem arribat. Ens cal fer algun pas atlètic per arribar fins dalt de les tombes i les restes de l’església. Tot i que no és difícil, cal parar compte amb els nens per que evitar qualsevol possibilitat de caiguda.
Trobem les restes d’una muralla i unes escales tallades a la pedra abans d’arribar a les tombes excavades a pic sobre la roca. Per sota el penyal, mirant cap a llevant, es veuen els vestigis de les antigues cases del llogaret.
Per tornar, ens dirigim al collet de la cova de Sant Martí per tal de visitar la cova del mateix nom. Podem anar-hi directament baixant per un estrep rocós que des dels cingles de Sant Martí de les Tombetes arriba al Barranc del Bosc, es travessa i a l’altra banda del barranc s’agafa un senderó que arriba fins el collet; o bé desfer el camí per on hem vingut fins arribar al pal indicador on hem deixat els vehicles. Des d’aquest pal, cal caminar 10 minuts per la pista, s’arriba al collet de la cova de Sant Martí.
L’entrada de la cova és en una petita clapa de vegetació gairebé a tocar de la pista que duu de Cellers a Moror i que trobem senyalitzada amb un cartell indicador. Tot i ser allà mateix, la cova no la veiem i hem de buscar una figuera darrera la qual s’amaga l’entrada de la cova.
S’entra a la cova per una baixada plena de pedruscall i es recorren uns 50 metres fins arribar al fons. Al final, hi ha un forat que ens duu a una sala lateral. L’accés a la cova no té cap dificultat, però afegeix una mica d’emoció a la nostra excursió, especialment per als nens més petits. Cal portar llanterna.
Com arribar-hi
Per la carretera C -26 (pel Doll) o C - 12 (per Àger) ens dirigim en sentit Tremp. Després de passar per Cellers, on hi ha el conegut parador de l’Hostal del Llac, trobem l’encreuament a l’esquerra amb la LV-9124 prop de Guàrdia de Noguera. Aquesta carretera ens duu en 7 quilòmetres fins a Moror. Des d’aquí, sense entrar al poble surt la pista que connecta aquesta localitat amb Cellers i de la qual ja hem parlat en descriure l’itinerari.
Cartografia recomanada: Mapes de la Guia Negra. Montsec d’Ares. E:1/20.000. La Comarcal Publishers – Mapa Excursionista. El Montsec II (Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies). E:1/40.000. Editorial PRAMES
Notes
Hora de sortida: 9:00 al pàrquing Barris Nord
Hora d’inici de l’excursió des del punt de sortida de l’itinerari: 10.30
Cal portar aigua i dinar.
Dificultat: Fàcil. L'única petita dificultat es troba en el pas final per accedir al poblat de Sant Martí de les Tombetes
Desnivell: Anada: + 150 m ; Tornada: - 150 m ,
Temps aproximat (anar i tornar): 3 hores
Descripció de l’entorn
La serra del Montsec està formada per una llarga carena en sentit est-oest que marca la separació entre les terres de la plana de les terres de muntanya. És també un límit biogeogràfic, amb un marcat contrast entre la solana i l’obaga i a l’edat mitjana constituí durant varis segles la frontera entre els dominis cristians i sarraïns.
Per a defensar-se en aquells temps tan reculats, les persones s’agrupaven en petites poblacions construïdes dalt de pujols que dominaven el seu entorn però, un cop conquerides de forma definitiva les terres als moros, es baixà a la plana deixant-se abandonats aquells poblats fàcils de defensar però esquerps i aspres per a viure-hi.
Avui en dia, queda ben poca cosa d’aquells poblats, però les restes que es conserven permeten traslladar-nos amb la imaginació fins aquella dura època.
La proposta d’aquesta excursió és anar a conèixer, precisament, un antic poblament de l’alta edat mitjana situat sobre un cingle damunt del Barranc del Bosc i que avui és conegut amb el suggerent topònim de Sant Martí de les Tombetes.
El mot “tombetes” és el nom popular, modern, que li és donat per l’existència d’unes tombes excavades a la roca. De fet, això és el més remarcable del que es conserva en aquest despoblat on s’hi troben, a més de nou tombes excavades a la roca, les ruïnes de l’església de Sant Martí i les restes de les antigues construccions del poblat medieval que hi hagué en aquest emplaçament força inexpugnable.
Prop de Sant Martí de les Tombetes s’hi troba la cova de Sant Miquel, que també visitarem en aquesta excursió. Aquesta cova està situada al collet del mateix nom, a 704 metres d’alçada, per on hi passa la pista de terra apta per a tota mena de vehicles que va des de Moror a Cellers.
Pel que fa a l’entorn natural on es desenvolupa l’excursió, cal dir que es duu a terme pel fons de les valls del vessant nord del Montsec, molt més boscós i humit que el vessant de la solana. La muntanya atrapa els núvols procedents del nord i la precipitació es concentra en aquest costat de la muntanya, d’altra banda molt més ombrívol per efecte de la seva orientació cap al nord.
El paisatge és predominantment verd. El relleu és costerut i abrupte, però no hi trobem les imponents cingleres del vessant sud, formades per les línies de falla d’origen tectònic de milions d’anys d’antiguitat. El fons de vall és frescal i hi dominen els conreus de cereal, olivera i ametller.
Nombrosos poblets es distribueixen al llarg del peu de la serra: Moror, Estorm, Alzina, Beniure, la Torre d’Amargós, l’Agustina, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, la Clua i Castellnou de Montsec que en el seu conjunt formen el municipi de Sant Esteve de la Sarga, poc poblat (amb només151 habitants) malgrat la seva gran extensió (92 km2).
Itinerari
S’arriba amb vehicle fins a la localitat de Moror (842 m), vila encastellada que encara avui conserva la fesomia d’una antiga fortificació integrada en els habitatges actuals.
Tot just passar el desviament de la població, es troba a l’esquerra una petita construcció, anomenada cabana de Carri, del costat de la qual surt una pista que davalla en pendent suau cap als camps.
Podem deixar els nostres vehicles aquí o bé estalviar-nos vint minuts de caminada seguint amb els cotxes i deixant-los prop del pal indicador que assenyala la bifurcació cap als Trullets - coll de la Cova de Sant Miquel i a Sant Esteve de la Sarga - Sant Martí de les Tombetes. Aquesta és l’opció que prendrem en la nostra excursió.
Des d’aquest pal indicador, comencem a caminar per la pista en sentit Sant Martí de les Tombetes i als 10 minuts trobem un trencall a l’esquerra que davalla al fons del barranc de Moror. Deixem la pista principal i seguim caminant cinc minuts més fins trobar un trencall a la dreta que va a buscar el barranc del Bosc o de Sant Esteve.
A l’altre vessant es veuen dues pistes: la de l’esquerra que puja fent marrades pel llom de la serra i la pista que va a la font de la Bessa molt menys marcada. Seguim la primera pista fins al primer revolt. Als dos minuts trobem una cruïlla amb una bifurcació a la dreta que no agafem; seguim recte i travessem el barranc saltant entre les pedres i parant compte de no mullar-nos.
Havent travessat, pugem per una pista que s’enfila en ziga-zaga entre xiprers. Continuem per aquesta pista fins a trobar als quinze minuts d’haver passat el barranc un trencall a l’esquerra del qual surt un ample sender obert expressament fa pocs anys per anar fins al despoblat de les Tombetes (1). Un bloc de pedra tanca el pas als vehicles.
(1) Descripció extreta de la Guia “Excursions pel Montsec. 28 itineraris” de Joan Ramon Segura. Editorial Cossetània (2009).
Aquest camí es va enfilant suaument i passa per alguns ponts de fusta instal·lats per a superar petits barrancs secs. Al cap d’uns quinze minuts aproximadament s’arriba a un petit coll dalt d’un contrafort de pedra. A l’esquerra es troba el nostre objectiu. Davant nostre, a l’altra banda del barranc, es veu un imponent bloc de roca, conegut amb el nom del Castellot, on també hi hagué assentaments humans en l’antiguitat.
L’únic accés al despoblat de Sant Martí, situat a 765 metres d’alçada, és per la carena a la qual hem arribat. Ens cal fer algun pas atlètic per arribar fins dalt de les tombes i les restes de l’església. Tot i que no és difícil, cal parar compte amb els nens per que evitar qualsevol possibilitat de caiguda.
Trobem les restes d’una muralla i unes escales tallades a la pedra abans d’arribar a les tombes excavades a pic sobre la roca. Per sota el penyal, mirant cap a llevant, es veuen els vestigis de les antigues cases del llogaret.
Per tornar, ens dirigim al collet de la cova de Sant Martí per tal de visitar la cova del mateix nom. Podem anar-hi directament baixant per un estrep rocós que des dels cingles de Sant Martí de les Tombetes arriba al Barranc del Bosc, es travessa i a l’altra banda del barranc s’agafa un senderó que arriba fins el collet; o bé desfer el camí per on hem vingut fins arribar al pal indicador on hem deixat els vehicles. Des d’aquest pal, cal caminar 10 minuts per la pista, s’arriba al collet de la cova de Sant Martí.
L’entrada de la cova és en una petita clapa de vegetació gairebé a tocar de la pista que duu de Cellers a Moror i que trobem senyalitzada amb un cartell indicador. Tot i ser allà mateix, la cova no la veiem i hem de buscar una figuera darrera la qual s’amaga l’entrada de la cova.
S’entra a la cova per una baixada plena de pedruscall i es recorren uns 50 metres fins arribar al fons. Al final, hi ha un forat que ens duu a una sala lateral. L’accés a la cova no té cap dificultat, però afegeix una mica d’emoció a la nostra excursió, especialment per als nens més petits. Cal portar llanterna.
Com arribar-hi
Per la carretera C -26 (pel Doll) o C - 12 (per Àger) ens dirigim en sentit Tremp. Després de passar per Cellers, on hi ha el conegut parador de l’Hostal del Llac, trobem l’encreuament a l’esquerra amb la LV-9124 prop de Guàrdia de Noguera. Aquesta carretera ens duu en 7 quilòmetres fins a Moror. Des d’aquí, sense entrar al poble surt la pista que connecta aquesta localitat amb Cellers i de la qual ja hem parlat en descriure l’itinerari.
Cartografia recomanada: Mapes de la Guia Negra. Montsec d’Ares. E:1/20.000. La Comarcal Publishers – Mapa Excursionista. El Montsec II (Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies). E:1/40.000. Editorial PRAMES
Notes
Hora de sortida: 9:00 al pàrquing Barris Nord
Hora d’inici de l’excursió des del punt de sortida de l’itinerari: 10.30
Cal portar aigua i dinar.
enviat per Familiars Lleida @ 6:04 p. m.
5 comentaris
